Dues receptes d’estiu fàcils i refrescants

amanida-sindria

A l’estiu venen de gust els plats freds i refrescants, com ara les amanides i les macedònies de fruites. O les dues coses alhora, com aquesta amanida de síndria, cogombre i formatge feta. La primera vegada que la vaig trobar per internet a mi també em va semblar una combinació molt estranya, però la veritat és que el gust dels diferents ingredients s’equilibra molt bé i està boníssima.
(més…)

Buscant l’autenticitat al Priorat

Al mes de juliol en M i jo vam fer una escapada llampec al Priorat, una comarca que no coneixíem gaire i que ens va deixar amb la mel als llavis. O sigui, amb ganes de tornar-hi amb més temps. Aquesta ocasió va sorgir fa un parell de setmanes gràcies a una trobada de blocaires i altres bestioles de les xarxes socials organitzada per l’Hostal Sport de Falset. Potser recordareu el deliciós sopar que us vaig explicar de l’anterior visita, després del qual quasi vam haver de trucar la grua municipal per treure’ns del menjador de tan bé que vam menjar.

Aquesta vegada, però, l’àpat al qual vam ser convidats els blocaires va ser un esmorzar. Però no un esmorzar qualsevol, no no no, sino un esmorzar com Déu mana, d’aquells que servien de carburant als pagesos per passar-se tot el dia treballant al camp. Ara d’aquests esmorzars se’n diuen “de forquilla”, però bé podrien dir-se esmorzars de golafre o de bon vivant.

(més…)

La millor orxata de Barcelona

No recordo quan va ser que vaig entrar a formar part del club de fans incondicionals de l’orxata, ja que a Figueres només hi ha un lloc que en facin de debó — La Menorquina (els altres llocs que en tenen la compren de ves a saber quin productor semi-industrial). Sigui com sigui, durant molts anys la meva devoció per les orxates no ha fet més que créixer segurament degut a no tenir-ne a l’abast durant la pila anys que he passat vivint a l’estranger.

Quan vivia als Estats Units vaig descobrir a través dels restaurants mexicans que abunden a Califòrnia una altra beguda del mateix nom feta a base d’arròs i canyella. Em va semblar aigualida i d’una dolçor extrema insuportable, tot i que segurament del tot acceptable amb el menjar mexicà si no fos pel seu nom que m’evocava una altra beguda per mi molt superior. Una altra beguda també anomenada orxata que vaig descobrir als Estats Units és la versió italiana. Anomenada orzata en italià i orgeat en anglès, té un color gairebé transparent i està feta a base d’ametlles. Tot i que em va agradar bastant i la vaig demanar moltes vegades en establiments de caire italià, tampoc no em va fer oblidar l’orxata valenciana. La que per mi és la bona de debó.

De fet, totes aquestes orxates “falses” no feien si no fer-me anhelar encara més les orxates autèntiques quan venia de vacances a l’estiu. Al cap dels anys, visitar Planelles Donat tan bon punt aterrava a Barcelona es va convertir en un ritual ineludible i deliciós. I aquest estiu, després d’anys de no passar un estiu sencer per terres catalanes, haig de confessar que m’he llançat amb cor i ànima al vici orxateril.

Després d’anys de recerca intermitent, podríem dir que aquest estiu he pogut fer un extens tast comparatiu dels establiments “clàssics” de la ciutat, o sigui les orxateries-gelateries de tota la vida moltes de les quals són orxateries-torroneries (mai he entès què té a veure l’orxata amb el torró, però…). I, és clar, no volia deixar de compartir les meves impressions sobre aquest tema tan important.

(més…)

Feliç Diada

Per celebrar aquesta Diada històrica, i per refrescar-nos després de vàries hores en una sopa humana de més d’un milió de persones pels carrers de Barcelona, aquest vespre toca gintònic català al balcó. Balcó prèviament decorat amb una bandera catalana i des del qual encara se senten tambors i crits independentistes provinents de la zona del parc de la Ciutadella.

Per fer un bon gintònic català només cal tenir una tònica catalana (el 5% dels beneficis de la venda de la qual es destinen a subvencionar entitats que treballen per canviar la tònica de la política catalana dels últims anys), i una ginebra catalana. N’hi ha dues o tres, però en aquest cas vaig fer servir la Marianna. Feta a Sant Feliu de Codines, ret homenatge a una espia que va protegir l’exèrcit català durant la guerra de Successió. He comprat tots dos ingredients a la parada que tenien avui a Arc de Triomf la gent de la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional.

Per acabar de completar el perfecte gintònic perfecte només calen glaçons i llimona fresca, millor si és del nostre hort o arbre del balcó és clar. I llestos!

Salut (i república)!

Bourbon & Bacon

Jo sóc més de vi que no d’alcohol d’alta graduació, però des que fa tres anys la veïna del replà va obrir un bar especialitzat en còctels al nostre barri de San Francisco (anomenat Koko Cocktails) he après a apreciar les combinacions de sabors d’aquestes begudes. Sobretot dels clàssics com ara el Manhattan, el Martini o fins i tot el Sazerac. A més, el primer divendres de cada mes servien totes les begudes amb un tros de bacon fregit, el gust del qual sorprenentment lliga molt bé amb el whisky (és per això que n’hi deien ‘Bourbon & Bacon’, tot i que donaven el bacon amb qualsevol beguda).

Avui ha estat el darrer dia de negoci, ja que han hagut de tancar perquè el propietari de l’edifici se l’ha venut. O sigui que ahir vam disfrutar de l’últim vespre de begudes amb bacon. Concretament dos Old Fashioned (el vas de la foto és simplement whisky bourbon del meu veí a la barra). Trobo que fer còctels a casa no té encant, però per si algú s’hi atreveix, a l’enllaç de la Wikipedia hi ha la recepta.