Dues receptes d’estiu fàcils i refrescants

amanida-sindria

A l’estiu venen de gust els plats freds i refrescants, com ara les amanides i les macedònies de fruites. O les dues coses alhora, com aquesta amanida de síndria, cogombre i formatge feta. La primera vegada que la vaig trobar per internet a mi també em va semblar una combinació molt estranya, però la veritat és que el gust dels diferents ingredients s’equilibra molt bé i està boníssima.
(més…)

Amanida de bulgur i verdures a la planxa

amanida-bulgur

A l’estiu, quan la calor apreta i ve més de gust menjar coses fredes que calentes, a casa sovint mengem amanides d’aquelles que fan plat principal. Entre els nostres grans èxits familiars hi ha aquesta amanida de bulgur que no tinc ni idea d’on va sortir originalment. El cas és que amb el temps l’he anat modificant fins al punt de que té tot el que més m’agrada, i a més ha triomfat en diversos sopars amb amics. Però, com moltes amanides, és una mica “open source” que es pot modificar segons el gust de cadascú o les verdures que tinguem a mà. I també és pot fer amb sèmola o quinoa en lloc de bulgur, és clar. El més important és que les verdures estiguin fetes a la planxa, o si tenim la sort de tenir terrassa, fins i tot a la brasa. I preparar-ho tot per avançat perquè pugui reposar a la nevera i donar el toc refrescant necessari.

(més…)

Insalata caprese

Aquesta famosa amanida italiana tan senzilla, anomenada així per la illa de Capri on suposadament la van inventar, és una de les meves preferides. Sobretot a l’hivern, quan costa trobar enciam que no sigui el maleït iceberg. O també a l’estiu, quan al mercat hi ha temptadores i delicioses tomates de tota mena.

La caprese clàssica només té tomata, mozzarella preferiblement de llet de búfala, i alfàbrega fresca. I all, sal i pebre. A mi, però, i els italians em mataran, m’agrada afegir-hi o bé olives negres o tàperes. A la foto d’aquí baix hi vaig posar taperons, que estan boníssims. Realment és una amanida facilíssima i que il·lustra perfectament la màxima que la bona cuina mediterrània són simplement bons ingredients ben combinats.

Amanida cremosa de pollastre, ravenets i alvocat

És temporada de ravenets i ja fa un parell de setmanes que els veig a totes les parades del mercat, i molt bé de preu. El cap de setmana passat una amiga que sap fer de tot a la cuina (fins i tot es fabrica el seu propi sabó) em va ensenyar uns ravenets en vinagre que havia preparat. Així que l’endemà vaig comprar dos manats de ravenets al mercat amb la intenció de confitar-los jo també (acabo d’aprendre que la paraula anglesa pickle es tradueix per a confitar, que em pensava que s’aplicava només a les conserves dolces). Un cop a casa, però, vaig adonar-me que em faltaven algunes espècies necessàries per la recepta de la meva amiga, així que me’n vaig anar cap a internet a buscar una recepta interessant pels ravenets. Primer vaig mirar en un dels meus blogs de cuina que fa més temps que llegeixo, Chocolate & Zucchini, que té receptes molt assequibles per a principiants com jo i que sempre surten bones.

Quan vaig topar-me amb una recepta per fer una amanida cremosa (freda) de pollastre a la planxa, ravenets i alvocat, ho vaig tenir decidit. La setmana passada uns veïns ens van convidar a dinar al pati comunitari que hi ha darrera del seu edifici, presidit per un enorme alvocater. Mentre menjàvem van caure uns quants alvocats de l’arbre i, potser com a recompensa per haver sobreviscut al llançament de projectils (els alvocats eren enormes), ens en van regalar uns quants. A més, la recepta requereix una escalunya (quin nom tan lleig, em pensava que aquestes cosines de les cebes es deien com en francés, échalote), i donava la casualitat que n’havia comprat unes quantes fa poc. Vaja, que rarament em passa que miro una recepta d’un llibre o d’un blog i tinc tots els ingredients a casa.

El resultat de la recepta ens va agradar tant que el vam repetir, i a més és rapidíssima de preparar (sobretot si ja tens el pollastre cuit). Tradueixo de l’anglès:

(més…)

Hindbeh, lletsons a la libanesa

Com ja he dit alguna vegada, m’encanta l’amanida de rúcula (sobretot amb tomates cherry i formatge mozzarella, o amb altres ingredients que n’equilibrin l’amargor). Així que ahir quan vaig anar a comprar-ne al súper i no en tenien, vaig animar-me a probar una cosa que s’hi assemblava molt. El cartellet deia ‘dandelion‘, que en castellà és diente de léon i en català lletsó. La paraula em sonava més aviat referida a les flors i no a les fulles en una amanida, però vaig pensar que ja trobaria alguna recepta per internet.

Un cop a casa vaig descobrir efectivament moltes receptes d’amanides de lletsons, però també vaig veure moltes referències a una especialitat libanesa anomenada hindbeh (que és simplement la traducció de la paraula lletsó) que em va semblar interessant. Teòricament es tracta d’una amanida, però com que les fulles són cuites amb ceba i all, més aviat em sembla un plat per picar. En tot cas el resultat em va agradar, és fàcil de preparar i bastant ràpid. I si pots collir lletsons pels marges dels camins, també és molt barata. A més, segons aquesta web, també són rics en vitamines A, C, ferro i calci, i moltes altres propietats benèfiques.

Per cert, vaig treure la recepta d’aquest blog de receptes libaneses.

Ingredients
2 manats de lletsons
2 cebes
1 o 2 dents d’all
1 llimona
oli d’oliva
julivert
sal i pebre

Preparació
Talla els lletsons a trossos, neteja’ls bé amb aigua una mica salada, renta’ls i escorre’ls. Posa els lletsons en una olla amb aigua bullent i deixa’ls coure durant uns minuts fins que estiguin tous (com els espinacs) i escorre’ls. Talla les dues cebes en trossos allargats.

Fregeix la ceba en una paella amb oli fins que agafi un color daurat. Afegeix l’all i el julivert durant un minut o dos, i llavors afegeix els lletsons. Deixa-ho coure tot junt fins que s’hagi escorregut l’aigua que hauran deixat anar els lletsons en posar-los a la paella.

Treu-ho tot de la paella i posa-ho en bol o plat fondo, tira-hi sal, pebre i el suc d’una llimona. Barreja-ho bé i menja-t’ho amb pa de pita o del que sigui.

Bon profit!