Dues receptes d’estiu fàcils i refrescants

amanida-sindria

A l’estiu venen de gust els plats freds i refrescants, com ara les amanides i les macedònies de fruites. O les dues coses alhora, com aquesta amanida de síndria, cogombre i formatge feta. La primera vegada que la vaig trobar per internet a mi també em va semblar una combinació molt estranya, però la veritat és que el gust dels diferents ingredients s’equilibra molt bé i està boníssima.
(més…)

La Cooperativa de Porrera

cooperativa6

La Cooperativa de Porrera és un d’aquells restaurants que tens a la llista de pendents durant molt de temps i quan finalment hi vas a menjar tens ganes d’estirar-te les orelles per haver estat tan tanoca de no menjar-hi abans. I és que l’any passat en Miquel i jo vam passar una temporada vivint al Priorat, a més de fer-hi vàries visites de cap de setmana, però per diferents motius no hi vam menjar mai. O bé no teníem prou temps per asseure’ns a dinar quan èrem a Porrera, o hi èrem el dia que la Cooperativa tenia festa setmanala, o bé hi havia una fira i sense reserva no s’hi podia menjar.

Al Priorat, comarca de pocs habitants i pobles que només s’animen una mica els caps de setmana, hi ha pocs llocs per menjar. I per això tothom que ens trobàvem sempre ens parlava de la Cooperativa. Fins i tot blogs de restaurants que normalment són a Barcelona també en parlaven. Així que quan finalment hi vam menjar temíem que ens decepcionaria, com aquelles pel·lícules de moda que tothom recomana i després penses que no n’hi havia per tant.

Poster perquè hi anàvem carregats de cautela, La Cooperativa va superar de llarg les expectatives. I és que ens va encantar tot: els propietaris, el local, la decoració, la carta de vins i el menjar. I tot amb uns preus molt ajustats. Increïble!

(més…)

Amanida de bulgur i verdures a la planxa

amanida-bulgur

A l’estiu, quan la calor apreta i ve més de gust menjar coses fredes que calentes, a casa sovint mengem amanides d’aquelles que fan plat principal. Entre els nostres grans èxits familiars hi ha aquesta amanida de bulgur que no tinc ni idea d’on va sortir originalment. El cas és que amb el temps l’he anat modificant fins al punt de que té tot el que més m’agrada, i a més ha triomfat en diversos sopars amb amics. Però, com moltes amanides, és una mica “open source” que es pot modificar segons el gust de cadascú o les verdures que tinguem a mà. I també és pot fer amb sèmola o quinoa en lloc de bulgur, és clar. El més important és que les verdures estiguin fetes a la planxa, o si tenim la sort de tenir terrassa, fins i tot a la brasa. I preparar-ho tot per avançat perquè pugui reposar a la nevera i donar el toc refrescant necessari.

(més…)

Brunch a Barcelona: Picnic

picnic-facade

No sé quan va començar la moda del brunch de cap de setmana a Estats Units, però en tot cas jo mai m’hi vaig aficionar quan vivia a San Francisco. Bàsicament perquè a) sempre tocava fer cua durant més d’una hora a tots els restaurants bons/macos/interessants, i em nego a esperar tanta estona per menjar ous b) per més bons que estiguin els ous, els preus de brunch costen de justificar c) si t’aixeques tard, mengis el que mengis ja estàs fent un brunch a casa i amb més comoditat (pijama!) però sense ser tan guai, això sí… Però com que tant en M com jo fem anys aquesta setmana, i havia vist dos blogs que m’agraden molt (El Comidista, del que sóc molt “fans”, i La hora del bagel) recomanaven un lloc molt a prop de casa anomenat Picnic, doncs les ganes de sortir a celebrar una mica i la proximitat ens han fet decidir de provar-lo.

(més…)

L’alta gastronomia dels ganduls

Fa un parell d’anys vaig descobrir un preparat per a truita de patata en una botiga de productes espanyols de la badia de San Francisco. No em podia creure que la gent fos tan gandula per comprar una cosa com aquesta, però vaig pensar que potser estava dirigit als estrangers que no han fet mai truita de patata casolana.

Però l’altre dia vaig veure això al Bonpreu i vaig quedar horroritzada:

A la pàgina web de Helios diuen que és un preparat de patata amb oli, només cal afegir-hi 5 o 6 ous per pot i aconseguirem una truita de patata amb “les mateixes qualitats que qualsevol de tradicional”. Només se m’acut una resposta: i un ou!

I segons sembla són moltes les marques que ofereixen productes semblants per a la gent ultra-gandula. Em sembla increïble que aquesta mena de productes, i el que és pitjor aquesta mena de desídia culinària, puguin conviure amb l’ultra-gourmetisme actual que fa que la gent s’apunti a tota mena de classes de cuina “de mercat”. Com diria l’Obèlix, aquests romans estan bojos…